Amb economies en fase de creixement lent o negatiu i amb demandes socials en gran augment, els grans reptes econòmics, socials i ambientals requereixen, avui més que mai, innovació social. Si bé existeix un consens entre administracions públiques, societat civil i sector privat en la necessitat d’innovar per resoldre els problemes complexes als que ens enfrontem, els obstacles a la innovació social persisteixen i molt sovint la fan inviable.
Amb aquesta premissa, UpSocial va convidar el dimecres 9 de novembre a Carles Campuzano, candidat de Convergència i Unió (CIU) a les properes eleccions generals del 20N, a debatre mesures per promoure la innovació social durant la propera legislatura.
Carles Campuzano va iniciar el debat afirmant que “estem obligats a repensar-nos, el repte és que els nostres fills visquin diferent i per tant el discurs de la innovació social és part d’aquest nou replantejament” i va presentar algunes de les propostes de CiU per al suport a l’emprenedoria i a l’acció social per a les properes eleccions del 20N:
- Bonificacions en les cotitzacions socials i exempcions fiscals pels emprenedors en els dos primers anys.
- Bonificacions per a inversors de proximitat (Business Angels) com a sistema per finançar la inversió necessària per posar en marxa o expandir empreses.
- Creació de Fons d’Inversió en starts up i empreses de nova creació.
- Promoció de la inclusió d’assignatures per promocionar l’auto-ocupació i la creació d’empreses en els programes educatius.
- Reforma de la llei de mecenatge per aconseguir que els primers 150 € donats a una fundació o associació beneficiària de la llei, siguin un 100% deduïbles de l'IRPF, incrementar les deduccions de les persones físiques del 25% al 65% i de les persones jurídiques del 35% al 55%.
Narcís Vives, de Fundació Itinerarium i emprenedor social d'Ashoka, va suggerir que l’enfocament en l’educació per promoure l’emprenedoria no ha de basar-se en un procés de transmissió sinó en la pràctica, en incentivar els alumnes a emprendre ja a l’escola, a fer-ho i no simplement escoltar-ho. Va posar l’accent sobre innovacions que es promouen des de Catalunya com ara l’aprenetatge-servei.
Jean Claude Rodríguez-Ferrera,de Comunitats Auto-Finançades i també emprenedor social d'Ashoka, va suggerir, juntament amb altres participants, que la clau per trobar solucions als reptes podria ser la “importació” d’innovacions provades a altres països i que es podrien replicar aquí. En aquest sentit, va apuntar que moltes solucions d’urgència que es plantegen actualment són, a la llarga, contraproduents. Va il·lustrar el punt amb la proposta de reformar el sistema de presons a Catalunya, que s’hauria d’orientar a convertir-les en espais de teràpia i reeducació centrades en la reinserció, en lloc de fer més presons.
Maravillas Rojo, responsable del programa d’emprenedoria social de la Generalitat de Catalunya, va suggerir dedicar un percentatge de la inversió dels plans de pensions a inversions d’impacte social per tal de fer una redistribució més solidaria de l’estalvi.
Carmen Salcedo, de Fundació Itinerarium, va proposar democratitzar la innovació social, fent arribar el missatge a les escoles, les universitats i a altres espais on la gent pugui descobrir alternatives que funcionen per fer front a les problemàtiques socials.
Altres intervencions van tractar d’agilitzar els processos legislatius i gestions burocràtiques de l’administració, les avaluacions de les polítiques públiques, o la necessitat d’augmentar l’èmfasi en investigació-acció en temes socials.
Finalment, Miquel de Paladella, d’1x1 Microcredit, va resumir als partits polítics les propostes fetes per un grup d’emprenedors i d’impulsors de la innovació social, emfatitzant que:
- Els fons d’I+D a Espanya han de ser accessibles a iniciatives d’I+D social provant sobretot d’importar o replicar solucions exitoses a altres països.
- Els incentius fiscals per inversors en emprenedors proposats no seran suficients per atraure inversors cap a projectes d’innovació social, ja que aquests proposen rendibilitats massa baixes per ser atractives. Es requereix unes bonificacions fiscals més potents per apropar la demanda de finançament per impacte social a la oferta.
- Existeixen innovacions en el marc legal de les empreses socials al Regne Unit, a Califòrnia i a França que valdria la pena estudiar i provar de replicar per tenir una figura legal més adequada.
- La compra pública hauria d’incorporar criteris i clàusules que valoressin tant el valor econòmic de les propostes competitives i els costos, com també el valor social generat.
